L'autoescalfament es produeix quan l'element sensor genera calor durant el funcionament elèctric, provocant errors de mesura. Per què l'autoescalfament és un repte important en la detecció de temperatura d'alta precisió? Quan el corrent passa a través de sensors resistius com RTD i termistors NTC, la dissipació de potència produeix calor interna que augmenta la temperatura de l'element per sobre de la temperatura mitjana real. Aquest error es fa més important en gasos de baix cabal, entorns de buit i dissenys de sensors en miniatura. Els efectes d'autoescalfament depenen del corrent d'excitació, la conductivitat tèrmica del medi, la mida del sensor i l'estructura de l'embalatge. Els corrents d'excitació elevats milloren la força del senyal però augmenten l'autoescalfament, mentre que els corrents baixos redueixen la precisió. Per mitigar aquest problema, els fabricants utilitzen circuits de conducció de baixa potència, mesurament per polsos i embalatges d'alta conductivitat tèrmica. Els instruments de precisió sovint utilitzen mesurament de quatre fils amb un corrent mínim per limitar l'autoescalfament. Els usuaris han de tenir en compte els errors d'autoescalfament en aplicacions d'alta precisió, com ara proves de laboratori, diagnòstics mèdics i monitoratge ambiental. Comprendre i compensar l'autoescalfament garanteix lectures de temperatura fiables i reals. Els sistemes de sensors avançats inclouen ara un calibratge automàtic d'autoescalfament per mantenir la precisió a llarg termini.
