Les precaucions per provar la resistència d'aïllament d'un sistema de canal calent inclouen assegurar-se que l'equip estigui apagat i refredat, seleccionar una tensió de prova adequada, connectar correctament els cables de prova, evitar interferències ambientals i interpretar amb precisió els resultats de la prova. Un funcionament adequat pot millorar la precisió de la mesura i identificar eficaçment els perills d'aïllament.
1. Seguretat i Preparació per al funcionament
Apagat complet: desconnecteu la font d'alimentació principal del sistema de canal calent abans de provar i mostra un senyal d'advertència per evitar l'arrencada accidental-i els riscos de descàrrega elèctrica.
Refredar a temperatura ambient: espereu que el motlle es refredi a uns 25 graus abans de provar. Les altes temperatures reduiran la resistivitat del material, provocant lectures més baixes i afectant la interpretació.
Netegeu l'àrea de prova: netegeu els terminals, la carcassa i les zones circumdants amb alcohol anhidre per eliminar l'oli, la pols i la humitat per evitar que les fuites superficials afectin els resultats.
2. Instruments de prova i configuració de paràmetres
Seleccioneu un megòhmetre adequat: es recomana utilitzar un megòhmetre amb una tensió de sortida de 500 V CC, que coincideixi amb la tensió de funcionament del sistema de canal calent, per garantir la validesa de la prova.
3. Comprovació de l'estat de l'instrument:
Amb circuit obert "L" i "E", manivela a 120 rpm; el punter hauria d'apuntar a "∞".
Amb un curtcircuit "L" i "E", el punter hauria de tornar a "0". En cas contrari, l'instrument està danyat i necessita calibració o substitució.
4. Correcte el cablejat i l'execució de la prova:
Terminal "L" connectat al conductor que s'està provant: connecteu-vos al cable de resistència de l'escalfador o a la línia de senyal del sensor o a altres components en viu.
Terminal "E" connectat al cos del motlle: connecteu-vos a un punt de connexió a terra fiable (com el marc metàl·lic del motlle), assegurant un bon contacte i sense òxid ni obstruccions de recobriment.
Temps de prova no inferior a 60 segons: després d'aplicar tensió, espereu que el valor s'estabilitzi abans d'enregistrar la lectura final per evitar errors causats per una lectura prematura.
5. Control ambiental i d'interferències:
Eviteu les proves en entorns humits: quan la humitat relativa és superior al 60%, els materials aïllants com la pols d'òxid de magnesi absorbeixen fàcilment la humitat, donant lloc a una resistència d'aïllament falsament baixa. Si cal fer proves, pre-assequeu el material a baixa temperatura. Blindatge de connexió a terra d'un sol-extrem: abans de fer la prova, confirmeu que el blindatge del cable només està connectat a terra a l'extrem de control, amb l'extrem del sensor flotant, per evitar que els llaços de terra interfereixin amb els resultats de la mesura.
6. Judici de resultats i processament-de seguiment
L'estàndard acceptable és superior o igual a 100 MΩ; si és inferior a aquest valor, indica un risc d'humitat, envelliment o danys.
<50MΩ requires immediate action: The system should be shut down for investigation, prioritizing whether the moisture is reversible (this can be verified by drying and retesting).
Establiu registres històrics: compareu dades anteriors per identificar una tendència a la baixa contínua (p. ex., 150MΩ → 120MΩ → 90MΩ) per a l'alerta primerenca.
Suggeriment pràctic: introduïu les dades de cada prova en una plataforma de monitorització com WinCC per generar un "Gràfic de tendències d'aïllament" i combineu-ho amb l'anàlisi de temperatura i enllaç de corrent per millorar les capacitats de predicció d'errors.
