La fallada del termopar és un problema comú en els sistemes de canal calent, que provoca desviació de temperatura, interrupció de la producció i altes taxes de ferralla. Els errors típics inclouen circuit obert, curtcircuit, deriva del senyal, resposta lenta, danys físics i mal contacte. Els circuits oberts solen resultar de cables interns trencats, terminals solts o tensió excessiva durant la instal·lació. Els curtcircuits es produeixen quan l'aïllament es fa malbé per alta temperatura, corrosió o extrusió mecànica. La deriva del senyal és causada principalment per l'envelliment de la unió, la contaminació del material o la fatiga tèrmica a llarg termini. La resposta lenta prové d'un contacte tèrmic deficient, una profunditat d'instal·lació inadequada o una capa d'òxid excessiva a la superfície de la sonda. Els danys físics inclouen la flexió, el trencament o el desgast causats per un funcionament inadequat, la subjecció del motlle o l'erosió del material. Molts errors provenen de factors humans, com ara cablejat incorrecte, sensors tipus K/J no coincidents, encaminament de cables aspre i manca de manteniment regular. Les dures condicions de treball, com ara la temperatura ultraalta, la corrosió química, les vibracions fortes i el xoc tèrmic, també acceleren l'envelliment del sensor. Per reduir els errors, els usuaris han de seguir els procediments estàndard d'instal·lació, evitar la flexió forçada, assegurar una profunditat d'inserció suficient i comprovar regularment els cables i els connectors. Els mètodes correctes de resolució de problemes inclouen la mesura del multímetre, la inspecció visual, les proves d'aïllament i la verificació de calibratge. Comprendre les causes i les solucions de fallada ajuda els equips de manteniment a localitzar ràpidament els problemes, reduir el temps d'inactivitat i allargar la vida útil del termopar. El manteniment preventiu és més eficaç que la reparació d'emergència, ajudant les empreses a mantenir una producció estable i reduir els costos operatius.
